ELS DIALECTES GEOGRÀFICS

Acabeu de sentir tres audicions de variants estructurals o dialectes geogràfics més importants de la nostra llengua. Diem variants estructurals perquè afecten:

1. La manera concreta de pronunciar algunes paraules (variació fonètica).

2. El significat d’alguns mots (variació semàntica).

3. La forma d’algunes paraules o la manera de construir algunes frases (variació morfosintàctica)

Això ens permet identificar l’origen geogràfic d’una persona mitjançant la seua manera de parlar. Si en anglés sentiu que algú diu elevator i subway en comptes de lift (ascensor) i underground (metro), podem suposar que parla el dialecte anglés d’Estats Units i no el d’Anglaterra. En castellà també passa el mateix. Per exemple si sentim que algú diu les paraules següents, de seguida pensarem que parla un dialecte castellà del sud (andalús):

· [muòaòo], [muhé], o [sine] en comptes de muchacho, mujer o cine.

· Tengo un coche muy chico, o Pon el libro en lo alto de la mesa en comptes de Tengo un coche muy pequeño o Pon el libro encima de la mesa.

· Ustedes estáis contentos en comptes de Ustedes están contentos.

Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlar malament o parlar una llengua de segona divisió. Això no és així de cap manera. Tothom parla un dialecte d’una llengua (recordeu que la llengua és la suma de tots els dialectes), no hi ha ningú que parle la llengua.

1. VARIACIÓ FONÈTICA:

DIALECTE OCCIDENTAL:

distinció de A, E àtones: pare [pare], casa [kaza]

distinció de O, U àtones: posar [pozar]

DIALECTE ORIENTAL:

confusió (neutralització) de A, E àtones en ´ : pare [par´]

confusió (neutralització) de O, U àtones en U: posar [puzar]