ens ha deixat la Carmelina

Avui m'he assabentat d'una trista notícia: ens ha deixat Carmelina Sànchez-Cutillas. La lectura de Matèria de Bretanya m'ha acompanyat en la dècada dels vuitanta en l'estudi autodidacta de la llengua i la literatura. Va ser un llibre de capçalera de molts dels joves que començàvem a ensenyar en valencià. Una lectura deliciosa dels records d'infantesa d'una nena de les comarques del sud.



"Tinc al meu cor un formigueig de versos.
Les meues mans formiguegen de versos,
i me les mire tothora i no hi veig res.

Hi ha dies que tem parlar amb els amics
i, fins i tot, tem mossegar el pa i la fruita
per no esvanir el formigueig de versos
que duc sota la pell i a flor de llavis.

Tinc a la gola, al pols, un formigueig de versos,
i a les cames també; aquestes cames
que pels versos em tremolen tan lleument
com si em llevàs de jeure amb un home, ara mateix."

("Conjugació en primera persona", del llibre Conjugació en primera persona)

selecció de poemes de Maria Mercè Marçal per fer boca i treballar a l'aula el 8 de març, dia de la dona treballadora.

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell i picamatalassos,

esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Maria Mercè Marçal, Cau de llunes, 1977

Avui les fades i les bruixes s’estimen:

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s’estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l’enllà, on les ombres s’animen.

És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs

i han parlat amb la terra, baixet, arran d’orella.

Han ofert al no-res foc de cera d’abella

i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que vénen cap a mi

i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

CANÇÓ DE FER CAMÍ

Vols venir a la meva barca?

–Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
–i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, al cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
–i serem quatre, serem cinc!–
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.

Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol, 1979

TIRANT LO BLANC

Ací us deixe una presentació curiosa
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1

View more presentations from carme_d. (tags: cavalleresca)

PRESENTACIÓ

Aquest bloc és una bitàcola dels exercicis proposats en el curset de les TIC, es tracta doncs, d'una provatura, on aniré veient els errors i les equivocacions d'un immigrant digital (dit d'alta manera ciber-fava). També vull, voldria, que fóra un lloc d'intercanvi d'experiències, de materials, de dubtes, de tot allò relacionat amb la literatura catalana i la seua didàctica. La trobada de l'enllaç d'Hermeneia , de la UOC, m'ha obert els ulls a les possibilitats dels blocs i les wikis en la docència.