Avui m'he assabentat d'una trista notícia: ens ha deixat Carmelina Sànchez-Cutillas. La lectura de Matèria de Bretanya m'ha acompanyat en la dècada dels vuitanta en l'estudi autodidacta de la llengua i la literatura. Va ser un llibre de capçalera de molts dels joves que començàvem a ensenyar en valencià. Una lectura deliciosa dels records d'infantesa d'una nena de les comarques del sud.
"Tinc al meu cor un formigueig de versos.
Les meues mans formiguegen de versos,
i me les mire tothora i no hi veig res.
Hi ha dies que tem parlar amb els amics
i, fins i tot, tem mossegar el pa i la fruita
per no esvanir el formigueig de versos
que duc sota la pell i a flor de llavis.
Tinc a la gola, al pols, un formigueig de versos,
i a les cames també; aquestes cames
que pels versos em tremolen tan lleument
com si em llevàs de jeure amb un home, ara mateix."
("Conjugació en primera persona", del llibre Conjugació en primera persona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada