dissabte, 9 de gener del 2010
ELS DIALECTES GEOGRÀFICS
Acabeu de sentir tres audicions de variants estructurals o dialectes geogràfics més importants de la nostra llengua. Diem variants estructurals perquè afecten:
1. La manera concreta de pronunciar algunes paraules (variació fonètica).
2. El significat d’alguns mots (variació semàntica).
3. La forma d’algunes paraules o la manera de construir algunes frases (variació morfosintàctica)
Això ens permet identificar l’origen geogràfic d’una persona mitjançant la seua manera de parlar. Si en anglés sentiu que algú diu elevator i subway en comptes de lift (ascensor) i underground (metro), podem suposar que parla el dialecte anglés d’Estats Units i no el d’Anglaterra. En castellà també passa el mateix. Per exemple si sentim que algú diu les paraules següents, de seguida pensarem que parla un dialecte castellà del sud (andalús):
· [muòaòo], [muhé], o [sine] en comptes de muchacho, mujer o cine.
· Tengo un coche muy chico, o Pon el libro en lo alto de la mesa en comptes de Tengo un coche muy pequeño o Pon el libro encima de la mesa.
· Ustedes estáis contentos en comptes de Ustedes están contentos.
Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlar malament o parlar una llengua de segona divisió. Això no és així de cap manera. Tothom parla un dialecte d’una llengua (recordeu que la llengua és la suma de tots els dialectes), no hi ha ningú que parle la llengua.
1. VARIACIÓ FONÈTICA:
DIALECTE OCCIDENTAL:
distinció de A, E àtones: pare [pare], casa [kaza]
distinció de O, U àtones: posar [pozar]
DIALECTE ORIENTAL:
confusió (neutralització) de A, E àtones en ´ : pare [par´]
confusió (neutralització) de O, U àtones en U: posar [puzar]
dimecres, 4 de març del 2009
AVALUACIÓ D'UNA WEBQUEST
URL: http://weib.caib.es/Recursos/recital_poesia_webquest/recital/introducio.html
DATA:3-3-09
1. Pàgina inicial
- Hi ha el nom de la WebQuest SÍ
- Indica l´ àrea o àrees SÍ
- Aconsella els nivells més adequats NO
- Hi consten els noms dels autors NO
- Hi ha una pregunta, repte o problema SÍ
- És breu i clara. SÍ
- Intenta atraure, motiva. SÍ
- És clara, marca el camí de l´aprenentatge. SÍ
- Concreta el producte final. SÍ
- Es requereix un pensament d´alt nivell per construir el nou aprenentatge. NO
- Els papers, rols, estan en consonància amb el tema, són creïbles. SÍ
- Proporcionen perspectives diverses des de les quals estudiar el tema. SÍ
- Especifica bé com s´han d´agrupar els alumnes I les responsabilitats de cadascú al llarg del procés SÍ
- Els recursos són adequats (qualitat, actualitzats, nivell, idioma..) SÍ
- Es proporcionen suports en els moments necessaris per a l´aprenentatge SÍ
- S´ inclou un model d´avaluació amb definició concreta i graduada dels criteris i dels aspectes que s´avaluaran. SÍ
- Es preveu com es donarà a conèixer als alumnes des del principi de la WQ SÍ
- Hi ha un vincle clar amb la introducció SÍ
- Es reflexiona sobre com s´ha realitzat tot i el que s´ha après SÍ
- Suggereix com aquests aprenentatges es podrien aplicar a altres qüestions o àmbits? SÍ
- Es preveu donar al producte una finalitat més enllà de les aules? NO
COMENTARIS DE L´AVALUADOR:
La informació dels nivells més adequats, àrees, autors... apareixen al final en l'apartat de Crèdits i Guia didàctica. Crec que està ben col·locada la informació al final per tal de no interferir en l'inici de la webquest cada vegada que entren els alumnes a treballar.
dilluns, 23 de febrer del 2009
ens ha deixat la Carmelina
Avui m'he assabentat d'una trista notícia: ens ha deixat Carmelina Sànchez-Cutillas. La lectura de Matèria de Bretanya m'ha acompanyat en la dècada dels vuitanta en l'estudi autodidacta de la llengua i la literatura. Va ser un llibre de capçalera de molts dels joves que començàvem a ensenyar en valencià. Una lectura deliciosa dels records d'infantesa d'una nena de les comarques del sud.
"Tinc al meu cor un formigueig de versos.
Les meues mans formiguegen de versos,
i me les mire tothora i no hi veig res.
Hi ha dies que tem parlar amb els amics
i, fins i tot, tem mossegar el pa i la fruita
per no esvanir el formigueig de versos
que duc sota la pell i a flor de llavis.
Tinc a la gola, al pols, un formigueig de versos,
i a les cames també; aquestes cames
que pels versos em tremolen tan lleument
com si em llevàs de jeure amb un home, ara mateix."
("Conjugació en primera persona", del llibre Conjugació en primera persona)
diumenge, 22 de febrer del 2009
selecció de poemes de Maria Mercè Marçal per fer boca i treballar a l'aula el 8 de març, dia de la dona treballadora.
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
Maria Mercè Marçal, Cau de llunes, 1977
Avui les fades i les bruixes s’estimen:
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s’estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l’enllà, on les ombres s’animen.
És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d’orella.
Han ofert al no-res foc de cera d’abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
CANÇÓ DE FER CAMÍ
Vols venir a la meva barca?
–Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
–i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, al cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
–i serem quatre, serem cinc!–
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria Mercè Marçal, Bruixa de dol, 1979